|
| |
Poema de Amor
de Guillermo Ibáñez |
 |
| |
|
|
|
 Castellano -  Catalan -  Francés -  Italiano -  Inglés -  Alemán
 Portugués -  Hebreo |
|
POEMA D’AMOR
I
Per tu que ets
com brisa del migdia
companyia de guitarra
silenci de la posta
com culminació d’un ritus sagrat
constel·lació que avarca l’univers
ombra i aigua per al caminant del desert
vestal als passadissos de l’infern
àngel entre els núvols del cel
que ets com un riu petit
sense profunditats ni turbulències
fugaç a la presència de la pell
eviterna en totes les memòries
fins i tot en la de la mort
i camí inaugural de l’esperança,
II
Per tu amb sospirs d’un últim adéu
lleugeresa d’au i pas de puntetes
mirada de simpatia i de felí
a punt de llançar-se sobre la seva presa
amb somnis d’ocells i de paisatges
tremolor de pell vibràtil i sensible
espai per al món al cor
i despertar de carícies sobre tots
amb cos de nimfa de l’aire
mirada d’alba eterna
música de piano en una sala barroca
i moviments de ball com a figura de Degas
amb mans de vent, de tendresa, de refugi
amb destí d’aigua
a la conca de les mans d’un assedegat,
III
amb ulls com una il·lusió d’oasi
en el desesper de les anyades
ulls de flames voraces
quan il·lumines la cambra
i et vesses vers la meva espera
quan m’atreus amb la seva brillantor
i em reclous en el teu nom
ulls com laberints on m’endinso
malgrat saber que cap Ariadna
restà amb un cabdell per al retorn
perquè perdre’s en tu
es com trobar-se un mateix
en aquesta instància suprema
que algun cop a la vida
ens ofrena l’amor,
IV
Amb sexe de goig i de turment
sexe de crepuscle i d’avern
on pugui extraviar-se
aquest caminant innominat dels meus dies
sexe de periple desconegut
on pugui ser el nou argonauta
amb la meva nau palpitant
sexe memorable
en la presó de l’oblit
sexe d’elegia després de devorar-me
amb sexe de flor i de follia
amb sexe de forja perfecta
per a procrear
un nou ser humà sense angoixes,
V
Amb veu de ressonància
als nivells de l’aire
veu de calma i parrupeig
veu de brisa
entre les fulles dels arbres
veu de murmuri
en la concavitat de l’espera
veu de confessió i de pregària
veu d’aigua
contra les roques de la riba
amb veu de crit de llibertat
en l’exili de la paraula
i amb silenci
d’encadenada amant
al qui t’estima,
VI
Amb cos de gavina estesa sobre el vent
cos de Venus
inflat com un velam
cos d’escuma
arrossegat suaument sobre la sorra
cos amb empremtes d’ungles
y desesperació
amb marques de mans
aferrades a la realitat de la teva forma
amb cos de misteris ocults
i de pedra angular de la vida,
amb cos de naixement i de fruita
amb cos d’etern furor
en les mans de la meva primera demència.
Traducció al català de Jordi Enjuanes-Mas
|
|
|
|
| |
|
